Com parlem les actrius i els actors de teatre

Com parlem les actrius i els actors de teatre

 

Com parlem les actrius i els actors de teatre? Els actors, actrius i la gent de teatre, com a qualsevol professió, posseïm un argot propi i som conscients que en el dia a dia a l’escola d’interpretació el timbal, els i les alumnes fan servir algunes paraules amb tota normalitat que des de fora, poden semblar una mica difícils de desxifrar.

 

 

Passa’t un dia per l’escola el timbal si vols sentir coses com aquestes entre passadissos i assaigs. I llegeix l’article si vols entendre com parlem les actrius i els actors de teatre.

• “Aquí trencaré la quarta (paret), del rotllo brechtià. Passo de la lògica naturalista”.
•  “Molt sobrevalorada…no és més que la típica història d’identificació de l’heroi clàssic explicada com sempre!”
•  “El profe de màscara diu que estic guanyant en presència escènica! Et convido a una birra i celebrem!”
•  “Necessito pensar en un objecte simbolista, en un gest, en algo una mica més abstracte per a la peça. Va, provem amb aquest plàstic. Un altre cop, sí. ”
•  “Un moment, és que… m’has emocionat, tio. A aquesta rèplica has clavat el subtext molt fortament! M’ha arribat a saco!”

 Amb la idea de poder contribuir a que aquest lèxic que nosaltres manegem pugui ser una mica més conegut, hem volgut seleccionar aquest petit glossari de teatre, extret del Diccionari de Teatre de Patrice Pavis, llibre de consulta imprescindible a la nostra bibliografia d’assignatures com Dramatúrgia o Introducció a l’Anàlisi teatral, dins del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral i el Pla de Formació actoral.

 Que ho gaudiu!

 

ACTOR/ACTRIU

Ing. Actor/actress

 L’actor/actriu se situa al centre mateix de l’esdeveniment teatral. És l’enllaç viu entre el text de l’autor/a, les orientacions interpretatives de direcció i la mirada de l’espectador/a. Al llarg de la història del teatre, ha estat des d’una figura adulada i mitificada com un ésser menyspreat del qual desconfiar. La veritat és que l’actor/actriu és un intèrpret i un anunciador del text o de l’acció; és alhora aquell que adquireix significat a través del text i aquell que confereix significació al text. Juga amb la paraula que emet col·locant-la d’acord amb el dispositiu de sentit de l’escenificació i simula una acció fent creure que és el protagonista/la protagonista d’un univers fictici. Alhora realitza accions escèniques i continua sent qui era, per més que seguís el contrari. El signe fascinant de la seva tasca és la duplicitat: viure i mostrar, ser alhora ell/ella mateix/ai l’altre, un ésser de paper i de carn. La formació de l’actor/actriu ha seguit el moviment de sistematització del treball de la direcció escènica i el seu objectiu és desenvolupar globalment l’individu: veu, cos, intel·lecte, sensibilitat, reflexió sobre la dramatúrgia i el paper social del teatre.

 BRECHTIÀ

Ing Brechtian

Adjectiu derivat del nom del dramaturg alemany Bertolt Brecht, representant d’un teatre (successivament anomenat èpic, crític o dialèctic) i d’una tècnica interpretativa que afavoreix l’activitat de l’espectador, gràcies sobretot al caràcter demostratiu i l’actuació de l’actor.

El terme és emprat sovint en referència a un estil d’escenificació que insisteix en el caràcter històric de la realitat representada i proposa a l’espectador que prengui una certa distància, que no es deixi enganyar pel caràcter tràgic o dramàtic o simplement il·lusionista.

QUARTA PARET

Ing Fourth Wall

Paret imaginària que separa l’escenari de la sala. Al teatre naturalista, l’espectador assisteix a una acció que suposadament esdevé al marge d’ell, darrere d’un mur translúcid. El públic és convidat a espiar els personatges, els quals al seu torn es comporten com si el públic no existís.

DISPOSITIU ESCÈNIC

Ing Stage arrengement

Terme actualment molt utilitzat que indica que l’escenari no és fix i que el decorat no està col·locat al mateix lloc des del principi al final de l’obra; El teatre és doncs una maquinària amb què es pot jugar, més propera als jocs de construccions per a nens/es que a una pintura decorativa .

ESPAI DRAMÀTIC

Ing Playing area

Parteix de l’espai i del lloc teatral on evolucionen els actors/les actrius. A partir del moment en què aquests prenen possessió físicament del seu espai, aquest espai esdevé sagrat, atès que simbolitza un lloc representat. L’espai actoral queda estructurat pel gest i de vegades només per la mirada de l’actor/actriu.

FORMES TEATRALS

Ing Theatrical forms

Terme avui emprat molt sovint, probablement per renovar el gastat terme de gènere i per distingir tipus d’obres i de representació més precisos que els grans gèneres (tragèdia, comèdia, drama). L’actual barreja de gèneres i fins i tot el desinterès per una tipologia de les formes i una separació nítida dels tipus d’espectacle ha facilitat molt l’ús d’aquest terme.

GEST

Ing Gesture

Moviment corporal, voluntari i controlat per l’actor/actriu produït amb vista a una significació més o menys dependent del text pronunciat o completament autònom.

HEROI CLÀSSIC

Ing. Classic hero

Coincideix perfectament amb la seva acció: neix i es desenvolupa pel combat i el conflicte moral, respon de la seva falta i es reconcilia amb la societat o amb si mateix al moment de la seva caiguda tràgica. A la seva Estètica, Hegel distingeix tres tipus d’herois, que corresponen a tres fases històriques i estètiques: l’heroi èpic, l’heroi tràgic i l’heroi dramàtic.

IDENTIFICACIÓ

Ing. Identification, empathy

Procés d’il·lusió de l’espectador/a que s’imagina ser el personatge representat (o de l’actor/actriu que entra totalment a la pell del personatge). La identificació amb l’heroi és un fenomen que té profundes arrels a l’inconscient. Aquest plaer, segons Freud, provinent del reconeixement catàrtic del jo de l’altre, del desig d’apoderar-se d’aquest jo, però també de diferenciar-se’n. Hi ha diferents modalitats d’identificació segons la relació que s’estableixi. Per exemple, una relació admirativa cap a l’heroi perfecte o una de pietosa davant de l’heroi imperfecte que crea simpatia.

JOC DRAMÀTIC

Eng. Dramatic Play

Pràctica col·lectiva que reuneix un grup de jugadors/es (i no d’actors/actrius) que improvisen conjuntament segons un tema escollit per endavant i/o precisat per la situació. L’objectiu no és ni una creació col·lectiva susceptible de ser presentada al públic més endavant, ni un desbordament catàrtic de tipus psicodramàtic, ni un happening ni una teatralització del que és quotidià. El joc dramàtic aspira tant al fet que els i les participants prenguin consciència dels mecanismes fonamentals del teatre (personatge, convenció, dialèctica dels diàlegs i de les situacions, dinàmica dels grups), com a provocar un cert alliberament corporal i emotiu en el joc.

KINESTÈSIA

Ing Kinesthesia

La kinestèsia o cinestèsia és la percepció conscient de la posició o dels moviments del propi cos gràcies al sentit muscular i a l’orella interna. El nivell kinestèsic concerneix la comunicació entre actors/actrius i espectadors/es, com ara la tensió del cos de l’actor/actriu o la impressió que una escena pot provocar físicament al públic.

LLOC ESCÈNIC

ING. Playing area

Terme d’ús contemporani equivalent a escenari o espai actoral. Tenint en compte la proliferació explosiva de les formes escenogràfiques i l’experimentació sobre noves relacions escena-sala, el terme lloc escènic es converteix en un terme còmode per la neutralitat per descriure els dispositius polimorfs de l’espai actoral. Val la pena diferenciar-lo de terme lloc teatral (theatrical space), que avui s’utilitza sovint com a substitutiu de teatre.

MÀSCARA

Ing Mask

El teatre contemporani occidental ha recuperat l’ús de la màscara, paral·lelament a la re-teatralització del teatre i la promoció de l’expressió corporal. En amagar el rostre, renunciem voluntàriament a l’expressió psicològica, la qual subministra generalment la major quantitat d’informacions a l’espectador/a i sovint molt precises. L’actor/l’actriu es veu obligat/da a compensar aquesta pèrdua de sentit i aquesta manca d’identificació mitjançant una despesa corporal considerable. El cos tradueix la interioritat del personatge de manera extremadament amplificada exagerant cada gest. La màscara fa el personatge en introduir un cos estrany en la relació d’identificació entre l’espectador/a i l’actor/actriu i té sentit en el conjunt de l’escenificació.

NATURALISTA

Eng. Naturalistic

La representació naturalista s’ofereix a l’espectador/a com a realitat mateixa, i no com a transposició artística a l’escenari. Històricament el naturalisme és un moviment artístic que cap a finals del s.XIX propugna una reproducció total d’una realitat no estilitzada i, per tant, també una tècnica que pretén reproduir fotogràficament la realitat. El joc de l’actor/actriu apunta a la il·lusió en reforçar la impressió d’una realitat mimètica i a empènyer-lo a una identificació total amb el personatge, en cas que tot plegat passa darrere d’una quarta paret. A més d’assegurar l’èxit d’una dramatúrgia que cerca l’efecte de la realitat, el naturalisme ha inspirat interessants temptatives neo-naturalistes que es caracteritzen per una crítica subterrània sempre perceptible des de la ideologia naturalitzant.

OBJECTE

Ing. Object

El terme objecte tendeix a reemplaçar als estudis crítics els d’accessori, atrezzo i decorat. La neutralitat de l’expressió explica el seu èxit per descriure l’escena contemporània, que participa tant del decorat figuratiu, de l’escultura moderna o de la instal·lació, com de la plàstica animada dels actors. La dificultat d’establir una frontera nítida entre l’actor/actriu o el món ambient, la voluntat de contemplar l’escenari globalment i segons la seva manera de significació han promogut l’objecte al rang d’actant primordial de l’espectacle modern. L’objecte naturalista és autèntic com un objecte real, l’objecte realista en canvi només reconstitueix un nombre limitat de característiques i funcions de l’objecte imitat. L’objecte simbolista estableix una contra-realitat que funciona de manera autònoma. Pel que fa a la funcionalitat, l’objecte teatral és utilitzat per a determinades operacions o manipulacions i pot tenir funció pragmàtica o lúdica, produint sentits escenogràfics que s’empelten al text.

PRESÈNCIA

Ing Presence

Tenir presència escènica a l’argot teatral es refereix a saber captivar l’atenció del públic, estar dotat d’un “no sé què” que provoca immediatament la identificació de l’espectador/a, creant la sensació de viure en un altre lloc i en un etern present. Està vinculada a una comunicació corporal directa i vindria a ser el bé suprem que l’actor/actriu destina al públic. Des de la perspectiva semiològica, la presència podria ser definida com a col·lisió entre l’esdeveniment social del joc teatral i la ficció del personatge i de la faula. Al cos de l’actor/l’actriu present no trobem més que el nostre propi cos: d’aquí provenen la nostra inquietud i la nostra fascinació davant d’aquesta presència estranya i familiar.

QUIPROQUO

Ing. Mistaken identity

Error que ens indueix a prendre un personatge o una cosa per un altre o altra. Pot estar dins de l’obra (veiem que X pren a Y per Z), pot ser extern a ella (confonem X amb Y), o bé pot ser mixt (igual que el personatge, confonem X per Z). El quiproquo és una font inesgotable de situacions còmiques i a vegades també tràgiques.

RÈPLICA

Ing. Cue

Text dit per un personatge al curs del diàleg en resposta a una pregunta o discurs d’un altre personatge, cosa que instaura d’entrada una relació de força. La unitat mínima de sentit i de situació és constituïda per les parelles rèplica/contrarèplica, acció/reacció. L’estructuració del conjunt de les rèpliques subministra les indicacions sobre els ritmes de l’obra i sobre la resultant de les forces en conflicte suggerint sempre una dialèctica de les respostes i preguntes que fa avançar l’acció.

SUBTEXT

Eng. Sub-text

Allò que no és dit explícitament al text dramàtic però que apareix en la manera de ser interpretat per l’actor/l’actriu. És una mena de comentari realitzat per la posada en escena i la interpretació de l’actor, que dóna a l’espectador/a la llum necessària per a la bona recepció de l’espectacle. Aquesta noció va ser proposada per Stanislavski com un instrument destinat a informar sobre l’estat interior del personatge, obrint una distància significant entre el que es diu al text i el que és mostrat a l’escenari.

TEXT ESPECTACULAR

Ing. Performance text

La noció semiològica de text ha donat lloc a l’expressió de text espectacular o text escènic, que no és res més que la relació entre tots els sistemes significants utilitzats en la representació i l’organització i la interacció dels quals constitueixen la posada en escena. Aquesta noció ens permet contemplar lʼespectacle com un model des dʼon observem la producció de sentit. La lectura del text espectacular revela les opcions estètiques i ideològiques de la posada en escena.

UNITAT D’ACCIÓ

Eng. Unity of action

L’acció és una (o està unificada) quan tota la matèria narrativa s’organitza al voltant d’una història principal, quan totes les intrigues annexes s’articulen lògicament al tronc comú de la faula. És, de les tres unitats, la fonamental, ja que marca la seva empremta al conjunt de l’estructura dramàtica.

VEROSIMILITUD

Ing. Verisimilitude

Per a la dramatúrgia clàssica, la versemblança és allò que en les accions, en els personatges i en la representació, sembla veritable per al públic. Contràriament a la creença clàssica, no hi ha en si mateixa una versemblança immutable que pugui ser definida d’una vegada per totes. No és res més que un conjunt de codificacions i de normes que són ideològiques, és a dir, estan lligades a un moment històric. El que és versemblant, doncs, no és una qüestió de realitat ben imitada sinó una tècnica artística per posar en signe aquesta realitat.

 

I molts més termes que, si un dia sou estudiants d’interpretació, començareu a utilitzar en el vostre dia a dia.